La distinció principal entre un complex de contenidors i una unitat de contenidor única rau en el fet que aquests projectes solen incloure múltiples zones funcionals. Els dissenyadors han d'abordar simultàniament el flux de vianants, la zonificació funcional, la interconnexió modular, l'estabilitat estructural i la logística del transport i la instal·lació in situ. En conseqüència, la fase de disseny no pot dependre únicament de l'aspecte exterior de l'edifici; en canvi, primer s'han d'establir els requisits funcionals, seguits d'un procés de planificació inversa per determinar la configuració modular òptima.
1. Determinació de la configuració modular en funció dels requisits funcionals
Per als complexos de contenidors que serveixen campaments miners, barris de construcció, districtes comercials o projectes de turisme cultural, el procés normalment comença desglossant les necessitats funcionals específiques del client, com ara oficines, dormitoris, banys, dutxes, menjadors, zones de recepció i magatzems. Aleshores, els dissenyadors determinen quins espais són més adequats per a mòduls autònoms i quins requereixen la combinació de dos o més mòduls per crear àrees més grans i de planta oberta.
Per a espais amb funcions repetitives, utilitzar dimensions de mòduls idèntiques o similars sempre que sigui possible ajuda a minimitzar la fabricació no estandarditzada durant la producció. El disseny arquitectònic modular requereix inherentment la consideració de les dimensions del mòdul, el transport, l'elevació i les condicions de muntatge in situ durant les etapes inicials, en lloc d'intentar resoldre aquests problemes un cop finalitzada la producció.
2. Diferenciació entre configuracions d'una sola i de diverses plantes
Els complexos de contenidors d'una sola planta són generalment més adequats per a instal·lacions mineres temporals, zones d'oficines exteriors, instal·lacions comercials i campaments a petita escala. Es poden disposar diversos mòduls en dissenys lineals, en forma de L, en forma d'U o tancats, creant diverses configuracions espacials adaptades a la forma específica del lloc.
Per exemple, els mòduls d'oficines i dormitoris es poden disposar al voltant d'una àrea central d'activitats per crear un espai semiobert; si el projecte requereix un menjador, un saló o un equipament sanitari públic, aquests mòduls funcionals es poden situar al centre del complex o al llarg de vies de circulació primària.
Els complexos de contenidors de diversos pisos requereixen una planificació prèvia d'escales, passadissos, circulació vertical i connexions estructurals. Els mòduls no es poden apilar simplement verticalment; Els plans de suport, interconnexió i resistència a la càrrega lateral s'han d'establir d'acord amb els codis de construcció locals i els requisits de disseny estructural. Les estratègies organitzatives habituals per als edificis modulars de diversos pisos inclouen organitzar mòduls al voltant d'un nucli central i connectar-los mitjançant passadissos centrals o laterals.
3. Disseny del passadís: més que connectar dues unitats
En els projectes pràctics, els passadissos de connexió tenen múltiples finalitats: facilitar el moviment de vianants, enllaçar diferents zones funcionals i proporcionar un pas protegit durant les inclemències del temps (com la pluja o la neu). Per exemple, un campament miner podria agrupar zones de dormitoris, oficines i lavabos en diferents grups modulars connectats per passarel·les cobertes. Aquest enfocament minimitza la necessitat del personal de travessar diferents zones funcionals alhora que facilita el manteniment futur i la gestió zonificada.
La col·locació de passarel·les s'ha de coordinar amb la ubicació dels accessos, escales, sistemes de drenatge, infraestructures elèctriques i vies d'evacuació d'incendis. Això és especialment crític per als projectes de diversos pisos, on les escales, els replà, les baranes i els passadissos s'han de dissenyar com un sistema de circulació integrat en lloc d'afegir-los com a reflexions posteriors un cop completada l'estructura principal.
4. Els atris i els dissenys tancats s'adapten als requisits d'espai públic
Quan un projecte requereix espais d'activitat pública sòlids, els dissenyadors poden utilitzar configuracions modulars en forma d'U, en forma de L o totalment tancades per crear un atri central.
Per exemple, un carrer comercial basat en contenidors podria organitzar cafeteries, restaurants, botigues minoristes i instal·lacions de serveis al voltant d'un atri central, mentre que un projecte de campament podria agrupar oficines, dormitoris, menjadors i instal·lacions sanitàries al voltant d'una àrea pública compartida.
L'enfocament d'aquests dissenys no és aconseguir formes complexes, sinó mantenir l'espai adequat entre els espais públics i els mòduls funcionals, alhora que es gestiona eficaçment el flux de vianants i l'abast del manteniment futur. En els projectes modulars, els dissenys compactes i altament repetitius en general milloren l'eficiència d'utilització dels mòduls, tot i que calen ajustaments per adaptar-se als límits del lloc i als requisits funcionals específics.
5. Integració del transport i la instal·lació in situ en la fase de disseny
La disposició d'un complex de contenidors ha de ser, en última instància, factible en termes de transport, elevació i instal·lació in situ.
En conseqüència, a l'hora de preparar els plànols, els dissenyadors han de tenir en compte, més enllà de factors de zonificació funcional, com ara els punts de connexió dels mòduls, les seqüències d'elevació, l'accés dels vehicles, l'espai per a les operacions de la grua in situ i la ubicació de les connexions de serveis públics (aigua i potència).
Per als projectes situats en zones mineres remotes, deserts, regions d'altitud o zones amb accés limitat per carretera, les dimensions dels mòduls i els mètodes de muntatge s'han d'alinear acuradament amb les restriccions de transport amb molta antelació. La investigació recent sobre la construcció modular posa cada cop més èmfasi en la coordinació de la logística del lloc, les seqüències d'elevació i les interfícies de mòduls, ja que aquests factors afecten directament l'eficiència de la instal·lació i el risc de construcció. 6. Traduir "Configuració espacial" a dibuixos detallats
Així, el procés de disseny d'un complex de contenidors es pot resumir de la següent manera:
Requisits funcionals del client → Condicions del lloc → Dimensions del mòdul → Configuració espacial → Circulació de personal → Escales/passadissos/atris → Connexions de serveis → Transport i elevació → Producció de fàbrica
Per a Chengdu Fangda Mofang, la fase de disseny d'enginyeria implica la configuració de mòduls d'un o diversos pisos basats en els requisits del client i la planificació d'espais com ara oficines, allotjaments, banys, zones públiques i passadissos segons les especificacions del projecte. Per als projectes que requereixen una validació addicional, els dibuixos de disposició s'utilitzen per aclarir les quantitats de mòduls, la zonificació funcional i els detalls de connexió amb antelació, proporcionant una base clara per a la producció, el transport i la instal·lació in situ posteriors.
El veritable disseny modular va més enllà de la simple disposició de diversos contenidors; implica considerar l'ús, la producció, el transport i la instal·lació com un tot integrat des de l'etapa de disseny.
