Concepte clau: abans de sortir de la fàbrica, les unitats modulars plegables o expandibles solen ser provades per a la resistència al vent d'acord amb la norma europea EN 1991-1-4. Un resultat de prova habitual és una resistència a la pressió del vent de 4,18 kN/m², una xifra que correspon a un període de retorn de 50 anys (és a dir, un esdeveniment de vent que s'espera que es produeixi, de mitjana, un cop cada 50 anys). En unitats imperials, això és d'aproximadament 87 psf (lliures per peu quadrat). Pel que fa a les càrregues de neu, els productes similars solen ser provats per suportar 36-40,7 psf (segons el pendent del sostre) i es verifica la resistència sísmica a un nivell d'intensitat de 8 (corresponent a una acceleració màxima del sòl de 0,2 g).
Implicacions per al client: Aquestes xifres representen els límits màxims de rendiment assolits pel producte en condicions de prova controlades; no garanteixen el compliment dels codis de construcció locals en cap lloc determinat. Els requisits de disseny per a càrregues de vent i neu varien significativament entre les diferents regions dels Estats Units; per exemple, les zones costaneres propenses a huracans poden requerir dissenys per a velocitats de vent de 140 a 180 mph, mentre que les regions muntanyoses poden veure càrregues de neu que oscil·len entre 30 i 70 psf. Els clients han de creuar els requisits de càrrega de disseny específics del lloc previst amb les dades de prova proporcionades pel fabricant. Si els requisits de càrrega de vent o neu del lloc superen aquests valors de prova, els límits de seguretat estructural de la unitat no són suficients; en aquests casos, caldrà un reforç d'enginyeria addicional o un canvi d'ubicació del lloc.
